Les flors del mal

Pocs llibres han marcat tant com Les flors del mal la història de la poesia. Charles Baudelaire, un dels primers que van usar la paraula modernité, inaugura una manera d'entendre, d'escriure i, fins i tot, de llegir la poesia, en els nous escenaris de la gran ciutat. Quan el llibre es va publicar, l'any 1857, va ser condemnat judicialment i censurat per ultratges a la moral. Baudelaire va respondre a la condemna refent el llibre, afegint-hi uns poemes extraordinaris i tornant-lo a publicar, ja consolidat com una genial combinació de classicisme formal, novetat expressiva, refinament sensual i continguts trasbalsadors. No se li va perdonar que retratés el mal tan implacablement, però Baudelaire, amb una voluntat artística obsessiva, va convertir el fang de la vida en or poètic i bellesa perdurable. En commemoració del segon centenari del naixement de Charles Baudelaire (1821-1867), el poeta Pere Rovira presenta una traducció esplèndida de Les flors del mal impregnada d'esperit baudelairià, intensament propera a la forma i al fons del text francès. Les flors del mal s'ha publicat sovint incloent-hi seccions que deformen l'obra. Aquesta nova versió catalana respecta estrictament les indicacions de Baudelaire pel que fa a l'organització i al contingut del llibre. També restitueix al seu lloc original els poemes prohibits pels tribunals. Pere Rovira ha publicat, també a Proa, El meu cor despullat, la seva traducció dels escrits íntims de Baudelaire.