Els noms epicens

Els noms epicens són aquells que, com Claude o Dominique, tant poden ser femenins com masculins. En aquesta història en Claude és ell i la Dominique és ella. Ell s’entossudeix a casar-se amb ella i, després d’endur-se-la a viure a París, s’entesta encara més a deixar-la embarassada. Finalment neix la seva ?lla, a qui posen el nom d’Épicène, agafat d’una obra teatral de Ben Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè. Quan neix la criatura, l’obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la ?lla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d’una parella de l’alta burgesia ?nancera, la Reine i en Jean-Louis, les ?lles dels quals van a escola amb l’Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge. I així aquesta novel·la narra la història d’un doble rebuig i d’una doble venjança –una de triomfant; l’altra, destinada al fracàs–. Nothomb explora amb la perspicàcia que la caracteritza les complexes relacions entre pares i ?lls i el ressentiment d’un amor no correspost. Així, construeix una mena de pervers conte de fades contemporani, una faula cruel, narrada amb concisió i contundència. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge. I així aquesta novel·la narra la història d’un doble rebuig i d’una doble venjança –una de triomfant; l’altra, destinada al fracàs. Nothomb explora amb la perspicàcia que la caracteritza les complexes relacions entre pares i ?lls i el ressentiment d’un amor no correspost. Així, construeix una mena de pervers conte de fades contemporani, una faula cruel, narrada amb concisió i contundència. «Fidel al seu estil ?uid, lleuger i poètic, la novel·lista condueix la intriga amb un impecable sentit del tempo» (Jean-Luc Wachthausen*, Le Point);* «Un vodevil negre que, a poc a poc, s’endinsa en els territoris cruels de Yasmina Reza» (Lire); «Cargola la història amb murrieria i plaer… Una delícia not-hombiana» (Marianne Payot, L’Express). Jonson –coetani de Shakespeare– i que també és un nom epicè. Quan neix la criatura, l’obsessió procreadora del pare es converteix en indiferència cap a la filla. Arrossegat per una ambició social també fora mida, convenç la seva dona perquè es faci amiga d’una parella de l’alta burgesia financera, la Reine i en Jean-Louis, les filles dels quals van a escola amb l’Épicène. Una parella amb qui en Claude manté un antic vincle secret en forma de greuge. I així aquesta novel·la narra la història d’un doble rebuig i una doble venjança –una de triomfant; l’altra, destinada al fracàs. Nothomb explora amb la perspicàcia que la caracteritza les complexes relacions entre pares i fills i el ressentiment d’un amor no correspost. Així, construeix una mena de pervers conte de fades contemporani, una faula cruel, narrada amb concisió i contundència.